SOMRIURE ÉS SINÒNIM DE FELICITAT?
La filosofia no és una ciència exacta, i és per aquesta raó que una única pregunta es pot relacionar amb moltes branques diferents. Així mateix, la pregunta que he escollit pertany a diverses disciplines:
En primer lloc, pertany a la filosofia de la ment ja que estudia com percebem i gestionem les emocions. En segon lloc, està relacionada amb l'ètica perquè la pròpia pregunta es qüestiona en quins casos somriem a causa d'una pressió social i en quins casos ho fem per instint. Per últim, també podriem dir que està relacionada amb la filosofia social, ja que d'alguna manera analitza les dinàmiques, relacions i interaccions que conformen les societats humanes.
Des de la meva opinió, en les societats humanes, moltes vegades associem el fet de somriure amb sentir felicitat. No obstant això, tots sabem que no sempre és així i que una persona pot estar feta pols per dins i, tot i així, seguir somrient. Davant la societat, moltes persones se senten obligades a desenvolupar una moral correcta i somriure perquè és el que socialment està acceptat. En canvi, a l'hora de manifestar els comportament pròpis del sentiment de la tristesa, la majoria dels humans ho trobem incorrecte perquè és el que ens han ensenyat des de petits.
Per altra banda, també pot passar el contrari, que hi hagi persones que tot i sentir felicitat en aquell moment els hi costa manifestar el seu sentiments i no somriuen. Així doncs, se suposa que el somriure hauria de ser un instint natural sinònim de felicitat; però, realment ho és?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada