EL NOSTRE DESTÍ ESTÀ ESCRIT O EL CONSTRUEIX CADASCÚ ?

Aina Vilarrúbies Puigvert

La pregunta que he proposat pertany a la branca d'antropologia filosòfica ja que aquesta ens parla d'on prové l'ésser humà, com es relaciona amb l'entorn i el sentit de la vida. Per això penso que el destí té a veure amb el sentit de la vida, perquè mai sabem el que ens espera durant la nostra vida, només sabem que hi ha un inici i un acabament, que és el mateix per tothom. Però la vida és començar a escollir cada dia un camí, anar fent una ruta pròpia, superar els entrebancs i gaudir cada instant dels bons moments. No està decidida, podem escollir-la i és possible canviar-la.

Per explicar la meva foto, primer vull comentar el perquè he escollit aquesta imatge. Com es pot veure, és un paisatge marítim on hi ha quatre barques a la part inferior de la imatge i és en aquesta part en la que principalment voldria centrar-me. Cadascuna d'aquestes barques representa un destí diferent i una vida diferent. Cadascú té la possibilitat d'escollir-ne una i aquesta serà la que et portarà a un viatge o rumb determinat. Durant aquest viatge poden sorgir dificultats que ens facin desplaçar del nostre camí però també situacions que ens facin arribar més aviat del que era previst. Amb això em refereixo a que a la vida, amb cada decisió que prenem, cadascú tria quin és el seu objectiu i quin és el seu destí. 

Penso que és important qüestionar-se aquesta pregunta ja que sovint s'escolten comentaris com "era el seu destí", sobretot davant la mort o una desgràcia. Per això, crec que el destí també depèn de molts factors. El primer és el lloc i la família on naixem, ja que assenyala el punt de partida i  penso que té un fort impacte per determinar el destí, ja que les possibilitats d'escollir són molt diferents per una persona que neix a un país desenvolupat, en un lloc on no li falta el més essencial per viure, i una altra que neix a un país  en vies de desenvolupament, en una família amb pobresa extrema o en un país en guerra. També, en segon lloc, crec que la manera com enfoquem la vida, els objectius que tenim o les diferents ganes que hi posem a les coses, ens ajuden a determinar un futur o un altre, o un destí o un altre. Doncs, és diferent una persona que no té cap objectiu a la vida i no té ganes de tirar endavant, a una que té ganes d'esforçar-se i aconseguir el que es proposa.

Un dels pensadors que parla sobre el destí és Max Scheler (Munic,1874-Frankfurt, 1928), que va ser un filòsof alemany molt important en el món de l'ètica i l'antropologia filosòfica. Aquest pensador va estudiar el lliure arbitri, que significa el poder de prendre les pròpies decisions. Aquest lliure arbitri segons ell havia d'estar en harmonia amb el destí, entenent-se aquest destí com una cosa inevitable (fatum). Scheler afirmava l'existència de la llibertat, amb molts arguments i amb una perspectiva diferent, però considerava que el destí era el límit del lliure arbitri. Tots dos conceptes no eren completament oposats, sino que eren realitats amb diverses dimensions i compatibles entre sí. Com he pogut observar al diccionari filosòfic, Carnéades i Crispi van ser els primers en tractar el problema del destí com un problema filosòfic i a la vegada moral. També ens parla de Spengler, que segons aquest autor, la idea del destí s'oposa radicalment al principi de la casualitat. 

Fonts:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6055011

https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-66492017000100319