EL TEMPS HO CURA TOT?

Autora de la foto: Martina Andreu

Martina Andreu Hernandez

Aquesta qüestió que m'he plantejat forma part de la branca de la metafísica. Perquè em pregunto si el temps ho soluciona tot, si es el mateix temps el que fa que una cosa que m'afecta o em va afectar de forma directa deixi de fer mal, o es solucioni. La metafìsica estudia qüestions relacionades amb l'existència d'algunes coses i el seu tipus, i això també engloba el temps. 

La foto que veieu he tardat 1 any i 4 mesos en poder tornar a fer-la. Per situacions de la vida que son completament normals en qualsevol humà, ens vam distanciar i enfadar sense cap motiu amb la noia que surt a la foto fent-me un petó a la galta. I he arribat al punt de qüestionar-me, és el temps qui ens ha unit, qui ha curat el nostre dolor? Sense nosaltres dues fer res, sense buscar-nos una a l'altra, després te tants dies, mesos, iclús anys el temps ha fet que sanessim internament les dues, i poguéssim començar de nou la nostra amistat, i aquest cop més pura i bonica que mai. 

I això m'ha fet pensar, ens és necessari a tots fer pauses mentals de duracions de temes que ens preocupin, o fer un distanciament perquè llavors el temps actuï en nosaltres, té sentit perquè si cada un de nosaltres ens parem a pensar, a tots ens ha passat que anem a dormir amb un problema, i sense tu fer res, l'endemà veiem el món diferent, des de una altra perspectiva, i solucionem aquell conflicte. Llavors quan passa això, és el temps qui ho ha curat?    

Goethe va ser un filòsof Alemany que va néixer quan encara governava l'antic règim i Alemanya estava evolucionant, ell deia: "Que insensat és l'home que deixa transcórrer el temps estèrilment". És un bé irrecuperable. Ell defensava que donar temps alhora significa exercitar la nostra capacitat d'espera, sotmetre a prova la paciència i mantenir l'esperança que alguna cosa positiva succeirà o desapareixerà allò que ens angoixa.

Goethe va ser el primer autor a concebre una autobiografia sobre la base de la relació que l'individu manté amb el seu temps. Ell crealment creia que el temps era un factor imprescindible en els humans, i que això ens afectava de forma directa o indirecta en el nostre dia a dia, no va arribar a respondre a la pregunta "el temps ho cura tot" però ens va deixar d'altres que podem intuir que ens posicionarien en el seu pensament, ell creia que haviem de donar temps al temps, això vol dir que res passa ni es soluciona si no dones paciencia, si no esperes al famós temps.