ENS PASSEM LA VIDA VIVINT DE RECORDS?

Abril Sitjà Villatoro

És una pregunta antropològica, ja que considero que és un dubte que caracteritza bastant a l'ésser humà, és una característica humana enyorar el passat. És una qüestió existencial que molta gent es fa i la qual fa que no puguin avançar en la seva vida i viure el present. És essencial per les persones tenir alguna cosa la qual agafar-se quan se senten perduts en la realitat que estan vivint.

El sentit de la pregunta que he plantejat és veure i reflexionar sobre si de veritat estem vivint mentalment en el present que ens passa pel davant o si estem enganxats al passat i als records que aquest ens proporciona. És vigent i útil perquè reflexionar sobre els nostres sentiments respecte al que estem vivint i a si ens sentim millor en el present o el que ja hem viscut és interessant, i pot desencadenar en un creixement personal. Això ho crec perquè parar-te a pensar si estàs aprofitant el temps i els moments que vius dia a dia, pot fer que t'adonis que has d'estar més en el present perquè el temps passa molt de pressa i quan ens n'adonem trobem a faltar el que no valoràvem en el seu moment. També crec que és vigent perquè sempre s'ha qüestionat molt el tema del present i el passat i sento que s'haurà de seguir fent sempre, perquè és molt important no perdre't la vida per estar encallat en temps que no podràs tornar a viure i lamentar-te per això mateix, en lloc de pensar en el que t'està passant en l'actualitat. 

Un filòsof que ha tractat aquest tema prèviament, és per exemple Nietzsche. Ell va opinar sobre el temps i la història, no és una reflexió com la meva, però té a veure amb el passat i com poder afrontar el futur. Parlava de la memòria en la història i també de l'oblit del passat, que segons ell és indispensable per l'evolució i supervivència de l'ésser humà, ja que si no oblidem una part del passat no podrem construir experiències noves. Per ell la memòria empresona i atrapa als individus al passat, perquè és una gran part de les nostres vides, però també sosté que tenim la capacitat d'oblidar per seguir endavant.