ÉS ÈTIC NO DIR LA VERITAT?

Ènia Massegur González

1. Aquesta pregunta pertany a la branca filosòfica de l'ètica perquè planteja un aspecte relacionat amb la moral i les nostres accions, en quant el bé i el mal. Aquesta qüestió ens fa reflexionar sobre quin ha de ser el comportament dels humans i com hauríem d'actuar dins una societat.

2. Tothom en algun moment de la seva vida hauria de qüestionar-se el sentit i el valor de la veritat. La veritat és la coherència entre el que pensem i el que fem. Socialment, està mal vist dir mentides, però alhora en diem. Aquesta pregunta és totalment vigent abans, ara i sempre. Encara que el concepte de la sinceritat no hagi estat definit des dels nostres orígens, sempre ha existit. És totalment necessària, ja que és un valor humà que implica no fingir, ser franc. Qüestionar-se això implica la importància que li dona cada individu a aquesta virtut. Tenir-la present ens pot fer millors persones.

3. Hi ha un munt de filòsofs que parlen sobre la veritat: Aristòtil, Russell, Moore, Heidegger, Kant, Tarski, Hegel, Zubiri, Gasset, Kierkegaard, Herbert Bradley, Bergson, Max Black, Felix Kaufman, P. F. Strawson, William James, Ortega y Gasset… 

Nietzsche, que era un filòsof alemany, també es va qüestionar el tema. Ell defensava que tot el que contribueix a fomentar la vida de l'espècie és veritat, mentre que tot el que és un obstacle pel desenvolupament de l'espècie és fals.

Kant, en canvi, tenia una visió idealista de la veritat. Definia el concepte com l'adequació entre el coneixement i el seu objecte. Defensava que mai s'ha de mentir, ni tan sols quan creiem que està justificat.