ÉS LA POR REAL?

Jana Calafell Pérez

1. Penso que aquesta pregunta pertany a dues branques de la filosofia. La primera és la de l'antropologia filosòfica perquè la por és una emoció humana. Per altra banda, també trobo que pot arribar a incloure la metafísica, ja que parla de si la por és real o no. 

2. Trobo que aquesta pregunta és vigent perquè la por és una emoció que està molt sovint present en la vida de les persones i que juga un paper bastant important. La por serveix per indicar el perill, com quan et trobes a dalt d'un penya-segat i el temor que sents en aquell moment t'està salvant la vida al prevenir-te de saltar. Però la veritat és que, actualment, la majoria de pors que sentim no són d'aquest tipus, sinó que són pors que crea la nostra ment per culpa de certes creences que el que fan és emboirar-nos la vista i no deixar-nos veure més enllà, privant-nos així de fer el que realment volem.

Quan ens trobem en una situació així, en la qual la por ens està impedint seguir el nostre camí, hauríem de poder preguntar-nos si la por que estem sentint ens beneficia o ens perjudica i si el seu origen és vàlid, és a dir, si ens guarda del perill o és només una imaginació de la nostra ment. Trobo que és necessari perquè, a vegades, quan la por ens fa sentir que hem de recular, el que realment ens està dient aquesta inseguretat és que, una vegada la superem, una gran recompensa ens estarà esperant.

3. Vaig buscar en el diccionari de filosofia, però no hi havia res escrit sobre la por. Així que he extret la informació d'Internet, concretament d'aquest PDF que conté tesis sobre el que Aristòtil deia sobre el temor.

Aristòtil diu que un excés de por crea un covard que escapa espantat de, tot i això, farà que no suporti res. Si per contra, algú és valent, pot convertir-se en insensat i acabar morint al no tenir en compte el perill. El filòsof argumentava que només aquell qui trobi el punt mig, és a dir, que tingui virtut, pot conservar la compostura i, a la vegada, ser feliç. 

Aristòtil considera la por com una altra passió com el desig, l'odi i l'enyorança, entre d'altres, i designa que a tots aquests estats els hi correspon o bé el plaer o la pena. També diu que els humans ens movem per aquestes passions que no escollim, i no pas per les potències, que són les nostres facultats mentals, les quals sí que podem controlar. Per tant, qualsevol passió, inclòs el temor, és un sentiment primari i bàsic i no podem controlar si aquest sentiment es converteix en un acte o no.