ÉS QUAN ELS MOMENTS SE'NS ESCAPEN QUE ELS COMENCEM A VALORAR?

Irina Soy Serrat

Aquesta pregunta pertany a l'antropologia filosòfica pel fet que la podem relacionar amb l'entorn cultural i el sentit que li donem a la vida, però al mateix temps també la podem considerar metafísica, ja que tracta aspectes abstractes, com l'espai i el temps, en els que els éssers humans en som protagonistes.

Igual que les onades s'allunyen de la platja i sempre tornen, tot el que vivim pot tornar a passar, però no serà el mateix. Penso que la pregunta que m'he plantejat no passa gaire per la nostra ment i ens l'hauríem de qüestionar més, pel simple fet que ens fa pensar i reflexionar sobre el present i el que fem amb aquest. Més d'una vegada no som conscients del que tenim, sigui un moment, una persona o tan sols un objecte, i posteriorment, quan aquest es transforma en un simple record, ens penedim de no haver-ho gaudit quan era nostre. Per què, si realment tot és temporal, de què ens servirà estar més pendents del que podria passar, o podríem tenir, i no del que realment estem vivint? 

Louis Lavelle va ser un filòsof francès que pensava que en el valor d'alguna cosa hi ha una gran diferencia entre el que és possible i el que és real. Aquest aspecte, indirectament té relació amb la pregunta que he plantejat, ja que intento reflexionar sobre el fet de no estar pensant tant en el que voldríem que passes en un cert instant i començar a veure més el que realment estem vivint. Des del punt de vista de Lavelle, el valor no es troba tant en les coses sinó en el com una persona viu l'existència del que posseeix. Amb això deia que el que realment té valor és la mateixa existència, tot i que més d'una vegada no hi parem atenció.