ÉS UN INDIVIDU ÚNIC COMPLETAMENT?

Martí Puigdemont Gubern

L'existència del ser únic, és una qüestió antropològica, ja que parla de l'existència de l'humà i la seva particularitat. Ens planteja l'existència d'individus exactament iguals que un altre, i ens reafirma la complexitat i la diversitat humana.

La qüestió ens planteja si un individu és únic, és a dir, existeix algun ésser exactament igual. I si és així, aquests individus deixarien de ser únics? Encara que únic també signifiqui que la quantificació numeral és un, per tant, tot ser singular, és únic, tingui o no algun ésser exactament igual que ell. Aquesta pregunta és vigent, ja que, amb temes emergents en el camp de l'ètica com pot ser la clonació, l'existència del ser únic o biològicament únic, està al menú del dia. També la qüestió ens fa reflexionar, sobre els universos paral·lels. Les nostres visions d'aquests universos, són únics aïllats de nosaltres, o som nosaltres mateixos, per tant, nosaltres no som únics, o som únics junt amb els nostres respectius éssers dels altres universos.

Max Stirner, va escriure sobre el ser únic. Segons ell, "jo" soc sempre i radicalment únic, ja que tot el que m'uneix o tot el que tinc comú amb els altres, és només relatiu respecte el caràcter absolut de "la meva" unicitat.  És a dir, que jo sempre serè jo, per què tot el que m'enllaça amb el món i amb els altres individus, no és relacionable amb la meva unicitat. Stirner diu, que unicitat no tracte de remarcar l'aïllament del món, sinó, que tota relació serà la reducció màxima de la unicitat. És a dir que l'absència de relació no és unicitat, sinó que la relació és l'absència d'unicitat.