FINS ON ESTÀ DISPOSAT A ARRIBAR L'ÉSSER HUMÀ PER AJUDAR ALS ALTRES?

Berta Teixidor Juanola 

1. 

- L'ètica, pel fet de reflexionar sobre una acció, que seria la disposició que té cada persona a l'hora d'ajudar als altres i, per altra banda, la dimensió moral d'aquesta acció i l'afecte que pot tenir aquesta disposició sobre els altres. 

- L'antropologia, pel comportament que pot arribar a tenir l'ésser humà quan està disposat a ajudar a un altre individu.

- Filosofia política, es qüestiona la justificació i els límits del control de cada individu, és justament això el que es qüestiona la frase; fins a quins límits pot arribar una persona per ajudar a una altra. 

2. La meva pregunta té sentit i validesa perquè moltes vegades veiem que en les mateixes situacions (complexes o no), les persones reaccionem i prenem decisions de diferents maneres, i això està bé perquè això vol dir que tots tenim diferents criteris a l'hora d'anticipar-nos a les coses, però el que sí que tenim en comú és la finalitat d'ajudar a solucionar el problema que tenim a davant. 

Però alguna vegada us heu posat a pensar i reflexionar profundament, fins a on esteu disposats a arribar per ajudar a la gent que us envolta o, fins i tot, a gent completament desconeguda? Doncs jo sí i he arribat a una conclusió: no reaccionaríem de la mateixa manera si un familiar molt estimat ens necessita, que amb una persona del carrer i és completament comprensible, fins a un punt ètic, perquè sovint veiem injustícies al carrer que no estem disposats a millorar perquè no som capaços de sortir de la nostra moral tancada o, inclús, les nostres creences per veure els diferents punts de vista; perquè creiem que aquesta persona realment no necessita la nostra ajuda. És just en aquest punt on vol arribar la meva pregunta, en quines ocasions donaríem el màxim de nosaltres per ajudar al del costat i en quins casos no li donaríem ni l'hora i sobretot el PERQUÈ d'aquesta diferència. 

3. Friedrich Nietzsche nascut el 15 d'octubre de 1844 a Alemanya. Com a filòsof va aportar un coneixement nou a la filosofia: la negació de què l'ésser humà és un ésser racional. Aquest coneixement va molt relacionat amb la frase, per la branca de la filosofia que li he relacionat, ja que, Nietzsche creu que no és racional, però que en tot cas pot sortir de l'heteronomia (influència per una acció exterior a la voluntat de l'individu) per anar cap a una autonomia ètica pròpia per a cada individu. Tots aquests raonaments serien els que busca la frase filosòfica que he proposat al principi de l'activitat, on sobretot buscava utilitzar l'ètica per trobar un punt d'exactitud o un entremig sobre la capacitat de prendre decisions de les persones i fins a quin punt arribaríem. Personalment, no estic totalment d'acord en el fet que les persones no tenim gens de capacitat de racionar, perquè crec que sí que en tenim, però que moltes vegades no som capaços d'utilitzar-ho per les imposicions que se'ns estableixen des que naixem, perquè estem dins una societat on tothom a de seguir un pensament i, si no és així, es considera que està fora d'aquesta societat de ment tancada.