LA VIDA ÉS COM UNA ESPELMA?

Gregori Parra

1. A l'antropologia filosòfica perquè en la meva pregunta parlo de la positivitat i la negativitat de l'èsser humà, més concretament en com es relaciona amb el seu entorn cultural i natural. Té sentit i es desenvolupa bé amb el que tracta aquesta branca.

2. Cada ésser humà és com una espelma, podem tenir molta llum i ser positius, fer el bé, però quan la llum es mínima som més egoistes, més agresius. Com quan algú va amb tú i sents bon rollo per la seva positivitat. Tant la positivitat com la negativitat tendeixen a ser contagioses. El que significa que envoltar-nos de persones negatives tendirà a empitjorar el nostre estat d'ànim i perspectiva. És important qüestionar-se sobre això, la positivitat és tan important com l'autoestima. De fet, és un component fonamental per voler-nos i valorar-nos. Dir coses negatives sobre el nostre cos impacta en com ens tractem a nosaltres i a les altres persones. Les persones negatives, en general, són persones per a les quals tot està malament i es queixen contínuament. I que, per això, ens generen malestar.

3. He identificat en Plató, un pensador ja treballat en classe que també ha tractat aquest tema relacionat amb la llum. Plató va fer servir la imatge de la llum per ajudar a definir el veritable significat del bé. El bé "arreplega llum" sobre el coneixement perquè la nostra ment pugui veure la vertadera realitat.