L'AMOR ÉS UNA COSA NATURAL DELS ÉSSERS HUMANS O ÉS UNA CREACIÓ CULTURAL?

Noa Montoya Boix

Aquesta pregunta pertany a la branca de l'antropologia filosòfica, ja que procura sistematitzar els esforços per respondre la pregunta sobre què és l'ésser humà. A més a més, perquè determina la finalitat de la seva existència, així com la relació amb els altres éssers. En l'antropologia filosòfica l'home és subjecte i objecte al mateix temps. En conclusió, aplica les ensenyances de les ciències naturals i les ciències humanes.

Jo crec que és vigent qüestionar-se sobre l'amor avui en dia, ja que l'amor és un sentiment que el portem a dintre des de ben petits, una afecció que ens mou, ens fa sospirar, és un motor dels nostres dies. Quan pensem en aquesta ànsia se'ns il·lumina la cara o, per contra, ens dol el cor. Podem estar enamorats o no d'una persona, però l'afecte d'estimació sempre hi és present. A més a més, és aquella petita cosa que ens completa i ens lliura a algú. És el fet intens de l'ésser humà que, partint de la seva pròpia insuficiència necessita i cerca la trobada i la unió amb una altre ésser. Per tot això, és important interrogar-se sobre si l'amor és natural, una cosa que ja ens surt de l'ànima per si sola o si és una creació cultural, creada per nosaltres, un invent.

El primer pensador a tractar aquest tema va ser Aristòtil. Aquest es va fer la idea que l'amor és la voluntat d'estimar per algú el que es pensa que és bo. També, va afirmar que l'amor es basa en la necessitat mútua entre l'home i la dona per formar una família. Bàsicament, gran part dels pensaments d'Aristòtil, se centren en el reconeixement que tots els homes busquen amor fora del seu cos, encara que obliden estimar-se a ells mateixos. Segons ell, l'amor és una qüestió molt tractada en les cases d'estudis de carreres relacionades, pel fet que no només és un tema interessant, sinó que també molt ric per analitzar. Una de les seves grans frases és; ''L'amor només es dona entre persones virtuoses''. Així mateix, hi ha altres filòsofs com Empèdocles, Sòcrates i Plató.