PER QUÈ TRACTEM MILLOR LES PERSONES DEL NOSTRE VOLTANT QUE A NOSALTRES MATEIXOS?





Paula Mora Teixidó

La meva pregunta forma part de la branca de l'ètica, ja que analitza els comportaments humans cap a un mateix. Podríem considerar-la com a una pregunta antropològica, però en tractar un tema de l'exterior cap al mateix individu, apuntem que s'acosta més a l'ètica.


L'autoestima d'una persona i com això afecta les relacions amb els altres és una pregunta molt vigent, ja que és molt difícil tractar a una persona com es mereix si no s'aplica un criteri semblant a un mateix. Després, hi ha un segon pla o alternativa, sovint, els éssers humans, com a "mecanisme de defensa" tracten al "jo" de la pitjor manera possible, perquè així, quan una persona del teu entorn no es comporta de la millor manera amb tu, ja no influeix de la mateixa manera. O per últim, un altre comportament humà recorrent és tractar amistats, família, coneguts molt millor que com et tractes a tu, és a dir, tenir tendències personals que serien impensables de fer a algú que estimes i aprecies.


Qui més va parlar de l'autoestima i de l'autoimatge (la percepció d'un mateix) va ser William James, a la publicació del seu llibre Principis de la filosofia (1980). Aquesta obra va sacsejar l'amor propi als Estats Units durant la dècada dels vuitanta, i van iniciar-se diversos estudis científics. James creia que una bona autoestima era un essencial per tenir una vida plena, i amb això bones relacions de tota mena amb el teu entorn. "Cada persona posseeix naturalesa interna de base essencialment biològica que es fins a un cert punt natural, intrínseca, innata i immutable. És recomanable treure-la a la llum."





Comentaris