SOM ELS CREADORS DEL NOSTRE DESTÍ O JA ESTÀ ESCRIT?
La pregunta que he plantejat pertany a la branca de l'ètica, ja que està molt relacionada amb les accions dels individus, i si aquests poden determinar el seu futur o si quan naixem ja està predeterminat. Amb la metafísica, pel fet que es planteja si el destí existeix. També pertany a la branca de l'antropologia filosòfica perquè parla de si té sentit tot el que fem al llarg de la nostra vida o si ja tenim el nostre futur escrit.
Pensar si realment el destí és un aspecte que actua sobre nosaltres o nosaltres actuem sobre ell és una pregunta vigent, ja que fa pensar molt en si els actes que estem duent a terme en un present es veuran reflectits en el nostre futur. Qüestionar-se aquesta pregunta pot afectar de diferents formes a cada persona segons la seva interpretació. Donada aquesta situació una persona que creu en el destí pot arribar a pensar que tot està predestinat, per tant, és inútil fer esforços per canviar o millorar-ho. Per altra banda, una persona que pensi que és ell qui crea el seu propi camí farà tot el possible per tal que aquest sigui tal com ell desitja.
Carnèades i Crisip van ser els primers de tractar el destí com un problema filosòfic de tal manera en què actualment s'anomena antropologia filosòfica. Això portava en principi, als estoics (forts davant la desgràcia) a suprimir la noció de llibertat com a llibertat externa i a donar la idea que la llibertat és una conformitat amb l'univers. Per ells la llibertat era com cada un actua respecte al seu destí. D'aquesta manera els estoics creien que havien d'evitar les dificultats que els hi provocaven les creences en un decret diví. És possible que els estoics tinguessin en compte la petita anàlisi aristotèlica de la noció de l'atzar i la possible diferència entre l'atzar i la sort, però les seves idees cosmològiques els obligava a esborrar les diferències.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada