CAMINEM PER UN CAMÍ PREDETERMINAT O EL CREEM MITJANÇANT ELS NOSTRES ACTES?

Anna Devesa Presta

La pregunta que presento obliga a reflexionar sobre un concepte abstracte i incert, que és l'existència d'un destí. Per aquest motiu, la meva qüestió pertany a la branca de la filosofia de la metafísica, ja que aquesta, intenta diferenciar i buscar què és real. 

El dubte que presento qüestiona si totes les vivències que vivim i que ens han portat a l'ara han sigut per casualitat o pel contrari és causalitat. És a dir, tenim un destí ja escrit? Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar, i quasi m'atreviria a dir impossible, ja que, encara ara, no hi ha hagut cap ciència capaç de trobar una resposta. Quan analitzem de manera científica l'origen de l'ésser humà i el perquè som aquí, podem observar que hi ha hagut moltes coincidències que han permès està avui aquí. També, si mirem el llarg de les nostres vides podem trobar mil casualitats, que donen sentit a la nostra vida. És per això que ens poden sorgir diferents opinions per explicar la causa d'aquestes, una pot ser l'existència d'un destí.

 

Com he esmentat anteriorment el tema que tracto és el destí. Aquest és un dels temes que molts autors han reflexionat al llarg dels anys, un exemple és Oswarld Spengler. Spengler pensava que el destí és una cosa intuïtiva i que l'home no pot controlar. Ell defensava que el destí és tot el contrari de la causalitat, ja que Spengler creia que el destí no segueix cap norma o lògica, simplement representa un objectiu que posa sentit a la vida.  En canvi, definia la causalitat com algú racional i relacionat amb la naturalesa. És per això, que el destí es vincula amb la vida i la causalitat amb la mort.