COM PODEM INTERPRETAR LA FRAGILITAT?

       Carla Garcia Rodriguez

 

1.Pensaments contraris del corrent filosòfic d'Heràclit i Parmènides la fragilitat dins aquest pensament filosòfic es pot enfocar cap a la visió que podem percebre del deteriorament, destrucció, demolició, etc. Per Heràclit tot és sotmès a canvi, ja sigui de manera artificial i intencionada com de manera natural com podria ser el temps o les condicions meteorològiques. En canvi, Parmènides plantejaria que res és fràgil, ja que res és canviant i tot el moviment que percebem és un engany dels nostres propis sentits, ja que mai res ha set canviant.

2.La pregunta "com podem interpretar la fragilitat" té moltes variants i molts punts de vistes, ja que no tothom té una mateixa idea sobre aquest tema. Ens podem referir a fragilitat com a un objecte fràgil, fàcil de trencar, de malmetre… molta altre gent ho pot interpretar com a una manera de fer sentir, ja que una persona pot ser molt fràgil emocionalment i es pot sentir afectada per la mínima cosa. Ser fràgil no significa obligatòriament ser malmès, però que té una facilitat per ser-ho més elevada que altres objectes i per això, no només centrant-nos en lo material, si saben que una persona es fràgil, sentimental, desequilibrada emocionalment, si sabem sobre la seva causa i podem conviure amb ella ajudant-la a superar les seves pors, inseguretats, farem que aquesta persona a poc a poc pugui fer-se més forta fins a arribar a valdre's per ella mateixa. Per fer una comparació amb la foto de l'inici, un bosc sembla lloc fort, segur, consistent, però a la vegada és totalment fràgil, pel simple fet de que amb una cosa tan petita com una guspira de foc, pot desaparèixer a l'instant, en canvi, amb un bon tracte i manteniment podem fer-nos responsables del benestar tant de la naturalesa com de les persones que ens rodegen, i tot comença amb l'interès, ja que la ignorància és la que fa actuar de manera incorrecta i acaba de trencar una cosa que per naturalesa és fràgil. Podem arribar a la conclusió de que nosaltres som qui triem que es fràgil o no, ja que tenim en el nostre poder el fet de destruir o cuidar.

3.L'autor, filòsof i professor André Comte-Sponville va néixer a França l'any 1952 i va ser un dels pocs filòsofs de l'època contemporània en interessar-se per la fragilitat. Va ser l'autor del llibre "Sobre el cos: apunts per a una filosofia de la fragilitat" en el que es va inspirar amb els coneguts i influents filòsofs com Epicur, Baruch Spinoza, Montaigne, Marx, entre molts altres. El que esmenta l'autor en aquest llibre és com veu el concepte de fragilitat i com s'incorpora dins l'ésser, definint-ho com algo que supera a l'home, a la vegada la part més elevada d'aquest mateix, la seva espiritualitat, la seva força. Ho defineix com a algo tan delicat que a la vegada fa que l'home sigui fort i valent.Molts pocs autors es centren en la fragilitat i és molt complicat trobar un filòsof antic que tingués un gran renom per el seu pensament sobre aquest corrent; encara que crec que es un tema molt interessant el qual es poden treure molt bones teories encara que com tots sabem, mai una solució, sinó ja no estaríem parlant de filosofia.