EXISTEIX L'ETERNITAT?

Paula Freixes Cubiló

1. L'eternitat és la permanència, allò que es manté al marge del temps. Que no té ni inici ni fi; una característica donada perquè està condicionada pel fet que la matèria ni es crea ni es destrueix, es transforma. L'eternitat entra dins la metafísica, ja que no parla del fet que sigui permanent en un sol estat de manera monòtona, sinó que té infinites transformacions. Així i tot, l'eternitat no rebutja el temps, sinó que el temps perdura "en" l'eternitat.

2. La meva pregunta qüestiona, principalment, si l'eternitat, és a dir, una permanència que no té principi ni final, sense passat ni futur, simplement existeix. Un exemple és en la teologia, on s'afirma que Déu és existent de manera eterna. Aquesta afirmació es pot prendre de dues maneres segons la definició d'eternitat que es prefereix: per un costat, Déu pot existir "en" l'eternitat de manera atemporal, on el present, el passat i el futur són inexistents. Per una altra banda, Déu pot existir "per", "sempre" o "a través" de l'eternitat de manera que ja ha existit durant un temps infinit i que continuarà existint durant un període de temps infinit i il·limitat. 

Per això, simplement agafant l'exemple de la teologia i de Déu, com podem afirmar que l'eternitat existeix si en una de les seves definicions, on es diu que, en aquest cas Déu, és atemporal i que el passat, el present i el futur no existeixen, si nosaltres percebem el temps a través de les fases de la lluna, el canvi d'estacions i les variacions de temperatura, a més a més de les proves geològiques que hi ha hagut passat en la Terra?

3. Plotí indica en la seva tercera Ennèade que l'eternitat no pot reduir-se a la mera intel·ligibilitat ni al repòs, i que posseeix dues propietats: unitat i indivisibilitat. Una realitat és eterna, ja que quan no és alguna cosa en un moment i en un altre una altra cosa, és a dir, quan posseeix una << perfecció indivisible>>. L'eternitat és, per dir-ho d'alguna manera, el "moment" de l'estabilitat absoluta dels intel·ligibles en un únic punt. Per això, no es pot parlar ni de futur ni de passat, ja que l'etern es troba sempre en present. És el que "és" i és "sempre" el que és. Tot i això, aquest "ser" no és "un" present, sinó que l'eternitat, en aquest cas, seria la representació de la fugacitat.