LA RELIGIÓ ENCARA ÉS NECESSÀRIA EN LA FILOSOFIA ACTUAL?

                                                                                                                                                             Zichen Zeng

La branca de filosofia que pertany aquesta pregunta 

Evidentment, aquest pregunta a l'antiguitat pertany a filosofia política i estètica. Però en aquesta època considero que pertany a la branca de la metafísica, perquè els éssers humans actuals intenten de lluitar per verificar l'existència del deu, que correspon un gran element en la metafísica. La metafísica estudia la naturalesa fonamental de la realitat mentre que la religió també tot i que la religió només proporciona un sol argument.

Quin sentit té la pregunta i per què és vigent?

Aquesta pregunta possiblement per les persones que creuen en ateisme no té cap mena de sentit, a l'altra banda per les persones deisme també pot ser una pregunta absurda, perquè la religió i la filosofia en un cert punt de vista no és una contradicció, com va dir en Georg Wilhelm Friedrich Hegel: el que és racional és real, i el que és real és racional, és a dir, si la religió encara existeix és perquè té la seva pròpia racionalitat.

Fins i tot n'hi ha dos punts de vista que es pot explicar si aquesta pregunta té sentit o no: la filosofia religiosa i la filosofia de la religió.

La filosofia religiosa és un pensament filosòfica que ha sigut influïda per la religió i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d'una religió.

I la filosofia de la religió és una branca de la filosofia que estudia a profunditat la religió.

Amb aquests dos pensaments es pot extreure que la religió pot perjudicar a l'hora de filosofar, però si s'utilitza correctament, alhora també pot ser un mitjà que ajuda a filosofar.

I doncs, la cosa que fa aquesta pregunta encara sigui vigent i que tingui sentit és l'existència d'aquests dos grans pensaments filosòfics sobre la religió.

Algun pensador/a que hagi tractat aquest tema

La paraula "religió" prové del llatí religió, que s'ha definit com a "reverència per Déu o els déus, una meditació curosa de les coses i de la pietat".

Uns dels filòsofs que es creia en deu fou en Heràclit de l'antic Grècia, era un filòsof que estava en contra de la religió tradicional, principalment en la idolatria i ritual religiosa, a l'altra banda confia en panteisme que afirma l'existència de deu, però no el deu omnipotent i eternal sinó el deu de logos (discurs) i de la saviesa, per tal, va ser uns dels filòsofs que va convertir el deu de cultura i de religió al deu de raó, la qual cosa va ser un gran pas per filosofia per diferenciar entre la filosofia i religió.

Però el final d'antic Grècia, els diferents pensaments filosòfiques van tornar a lligar logos amb la religió.