L'AMOR ÉS ETERN O TÉ UN FINAL?

Ènia López Serramitjana

Pertany a les branques de la metafísica i de l'antropologia filosòfica. Aquesta primera perquè es qüestiona la realitat de l'eternitat en l'amor i la segona perquè és un sentiment propi dels éssers humans.

Hi ha moltes persones que es qüestionen el concepte de l'amor etern, ja sigui per por de perdre l'estima cap a algú o que algú la perdi cap a ells. Personalment, penso que és bo qüestionar-s'ho; però no amb la finalitat de trobar una resposta concreta, sinó per arribar-se a conèixer millor a un mateix. I és que el concepte de l'amor és molt incert, ja que ningú ens ha ensenyat a estimar, pel fet que sorgeix sense esperar-s'ho. A més a més, podem sentir estimes diferents al llarg de la nostra vida; en alguns moments algunes de molt fortes i en altres de no tant. Això potser degut al fet que ja no sentim amor, per tant, aquest no és etern; o tan sols, que estem estimant d'una manera diferent, amb la qual cosa es podria demostrar la seva eternitat. 

Plató, filòsof de l'antiga Grècia, pensava que l'amor era sempre amor a alguna cosa. Segons ell, això comporta que l'amant no pot posseir-la, pel fet que sinó aquest ja no existeix. Per altra banda, tampoc pot estar-ne completament desposseït, ja que si no ni l'arribaria a estimar. En quasi tots els filòsofs grecs hi ha referències a l'amor, però és només després de Plató, amb els pensadors platònics i neoplatònics, quan l'amor és considerat un concepte fonamental.