QUÈ ÉS LA BELLESA?

 

 

Alba Codony Costa

La qüestió suggerida anteriorment pertany a la metafísica, una branca de la filosofia. La metafísica és un saber que lluita per distingir el que és real del que és aparent, busca l'essència, l'arrel i els fonaments de preguntes que no tenen una resposta concreta. Aquest és el cas de la pregunta nomenada anteriorment, ja que no té una veritat universal, és a dir, no té una resposta determinada. A part, també està relacionada amb el caire antropològic i estètic, perquè per considerar una cosa com a bella, s'ha de ser capaç d'utilitzar la raó, i els humans estem dotats d'aquesta propietat.

 

Què determinem com a bellesa? No hi ha una definició determinada per aquest concepte, o també podríem dir que hi han moltes, però no sabem quina és la veritable. La bellesa ha estat sempre un concepte important per la societat, però realment mai hem sabut ben bé què és, ja que la bellesa és diferent per tothom. Per tant, el que serà bell per mi, per algú no ho serà, i el que algú consideri com a bell, dependrà del concepte que tingui aquest de bellesa. Llavors, la bellesa no és universal, és un concepte abstracte, que varia segons l'època, la persona i els valors d'aquesta.

En conclusió, la bellesa no és una propietat o la realitat de les coses, sinó que és un valor, diferent per cadascú, és a dir, un valor subjectiu.

 

 

Com que el concepte de bellesa és diferent per tothom, i cada autor ho defineix diferent, esmento la idea bàsica d'aquest criteri que tenen diferents autors. Segons Sòcrates i Plató, la bellesa és simetria, colors purs, harmonia… allò que en conjunt, genera un cànon de bellesa. En canvi, Diderot pensava que aquesta és un instint social, que pot variar. E. Burke deia que la bellesa és una realitat perceptible mitjançant un sentit especial, el qual no té ni raonament ni explicació, és a dir, pensava que la bellesa no té uns criteris i sentit, sinó que simplement les persones troben coses belles perquè sí, gràcies a aquest sentit especial. Per Hutcheson, el que és bell és la construcció que genera una idea complexa, essent així una idea complexa una cosa bella. Schopenhauer ho defineix com a la unitat de la varietat, per tant, la varietat és bellesa. 

Consegüentment, tenim moltes definicions diferents de bellesa, i podríem dir que totes són correctes.