QUE TAN DIFERENTS SÓN ELS NOSTRES DESTINS SI TOTS TENEN EL MATEIX FINAL?

Hawa Fofana Gubale

Expliqueu i justifiqueu a quina branca de la filosofia pertany la qüestió que proposeu. (3-5 línies)

La metafísica lluita per distingir allò aparell del que és essencial, el destí seria un exemple de tema metafísic, ja que és una cosa intangible que no es pot ni mesurar ni comprovar científicament; el destí és aquella força sobrenatural religiosa que determina per endavant tots els esdeveniments de la vida de cada persona.

Expliqueu quin sentit té la vostra pregunta i per què és vigent. No cal que la respongueu, sinó només que desenvolupeu què tracteu de qüestionar i per què és vigent qüestionar-se sobre això. (7-10 línies)

La pregunta "que tan diferents són els nostres destins si tots tenen el mateix final", ens intenta mentalitzar que tots morirem, i l'únic que ens fa diferents els uns dels altres és el que fem amb el temps mentre estem aquí.

És important qüestionar-ho perquè fins que no ho fem no trobem la necessitat de donar-li valor a la nostra vida, o a les coses que fem mentre estem aquí, donar-li valor és també aprendre a conèixer-ns una mica més, saber que ens agrada i que no, acostant-nos més a trobar els nostres somnis o aprendre a posar límits.

Si tots tenim clar que morirem, ens esforçarem a tenir un nus diferent, ja que tots naixem i morim igual.

Recerqueu i identifiqueu algun pensador/a que hagi tractat el tema sobre el qual us pregunteu. Procureu recollir amb claredat almenys un posicionament o idea de l'autor sobre el tema. (7-10 línies) 

Jose Ferrater Mora ens diu que el destí es pot definir com la sort que li toca a cada cosa i en particular a cada home, en tant que es pugui conèixer per mitjà d'oracles, intuïció i fins i tot reflexió racional.

Doncs, el que ens vindria a dir és que el destí és diferent per a cadascú, i que no el podem escollir ni modificar, ja que és diví.

Com que ja està escrit el que passarà a la nostra vida, molts podem pensar que ja no fa falta que ens responsabilitzem de res, perquè fem el que fem només passarà el que està escrit, o que tampoc som lliures del tot perquè venim limitats del destí. Aquesta qüestió també ens l'argumenta i ens diu el que no tenim és una llibertat externa, i per entendre-ho ens toca pensar que vivim com una "conformitat amb l'univers/naturalesa". Que tot i que el que ens hagi de passar estigui escrit, som nosaltres els humans, els que no som capaços de modificar el nostre destí, perquè no està en les nostres mans, però Déu sí. I relaxar-nos i no fer res, no ens aportarà mai cap sort.