SOM CONSCIENTS DE QUE MORIREM?

Carla Massegur Sancho

1-    La qüestió pertany a la branca de l'epistemologia. Pertany a l'epistemologia ja que aquesta estudia el coneixement i les seves limitacions, llavors cada persona té diferents coneixements sobre aquest tema, de la mateixa manera que tindrà els seus límits de la consciència de la mort.

2-    Les coses que es poden anticipar són molt més fàcils d'assimilar en comparació de les que no podem. La mort, per molta gent és un tabú, una por, algo desconegut... Llavors l'ésser humà s'apropa a allò que li produeix plaer i s'allunya del que li produeix por d'una manera instintiva, i no tenir por a la port et permet viure la vida amb més intensitat. No està bé estar en cap dels extrems, és a dir, no t'ajudarà deixar de banda la idea de la fi de la vida, però tampoc t'ajudarà posar-hi molta atenció, ja que t'impedirà viure la vida. La societat d'alguna manera ens ha allunyat de la mort i per això ens costa afrontar-la quan realment arriba.

3-    Per Sòcrates, morir no és cap mal, mentre que durant la teva vida hagis fet justícia. Sòcrates afirma que "l'estar mort és una de dos coses: o bé el que a mort no és res i no té cap percepció de cap cosa, o bé es tracta, com s'explica, d'una sort de canvi d'estat i migració de l'ànima des d'aquest lloc d'aquí fins a un altre lloc". Llavors la mort mai pot ser un mal per l'home just, al contrari, un bé. Per Sòcrates en el segon cas, morir no és només una esperança sinó que també una gran felicitat, ja que segons ell, els de l'altre costat són immortals i més feliços que els d'aquest món.