TÉ LÍMITS LA LLIBERTAT?

                                           

Carla Verdaguer Massegú

La llibertat pertany a la branca filosòfica de la política, ja que es qüestiona sobre la justificació i els límits del control governamental dels individus, és a dir, està delimitada per unes normes socials i polítiques que ens exigeixen una sèrie de comportaments. 

El sentit de fer-nos aquesta pregunta és que moltes vegades pensem que som lliures però, som tan lliures com ens pensem? Aquest dubte no té una resposta concreta, encara que, el que podem dir amb certesa és que no som lliures del tot. La llibertat és quelcom subjectiu. Podem pensar que prendre les nostres pròpies decisions ens fa lliures, però aquestes decisions estan limitades. Limitades per unes normes establertes per la societat i la política i son les que ens impedeixen la llibertat absoluta, ja que si no les complim tindrem conseqüències. 

Aquesta pregunta és vigent ja que no en podem saber la resposta, com que no som totalment lliures no podem saber quins son els límits que ens impedeixen ser-ho. 

Segons Kant, la llibertat és la independència de la voluntat respecte del que sigui aliè a la llei moral". Kant concep la llibertat humana com una facultat d'autolegislació. Els homes són així, definits com a subjectes autolegisladors i en aquesta capacitat cau la seva dignitat. Kant subratlla que la llibertat és una característica moral de l'ésser humà, lligada a la racionalitat. Rebutja qualsevol enfocament de la llibertat que pretengui explicar-la com una sèrie d'impulsos, sentiments o desitjos, cosa que és tant com negar la llibertat.  És l'aptitud per a la legislació universal allò que els distingeix com a fins en si mateixos.