COM DE FRÀGILS SÓN LES PERSONES GRANS?

La meva qüestió filosòfica pertany a la branca de l'ètica del cuidado ja que, l'edat sempre ha sigut un tema d'ètica i moral, on també destaca el fet de apoiar o ajudar als més fràgils, reconeixent la seva humanitat.

La meva qüestió és el fet de que al fer-nos grans som o ens tornem fràgils, igual que quan naixem, on necessitem l'atenció d'algú adult per assegurar la nostra supervivència. La gent gran se l'ha de tractar amb cuidado ja que els anys els han anat desgastant i amb el mínim moviment erroni els podem fer molt mal fins i tot portar-los a la fi de la seva vida. Mentalment han viscut de tot i ja no són tant fràgils com solien ser quan eren joves, en canvi els joves, mentalment són fràgils però físicament no ho són gens.

La filòsofa Carol Gilligan ha treballat en l'ètica de la cura, centrada en les relacions interpersonals i l'atenció a les necessitats dels altres. Aquesta perspectiva és rellevant per comprendre la fragilitat en les persones grans, ja que resalta la importancia de cuidar i donar suport als qui són més vulnerables, reconeixent-ne la dignitat i la humanitat.