ÉS L’AMOR UNA FORÇA QUE CURA O UNA FRAGILITAT QUE EXPOSA?

Roman Natyna

Aquesta pregunta està relacionada amb la filosofia de l'existencialisme i la filosofia de l'amor, que són àrees interdisciplinàries que poden ser explorades des de múltiples perspectives filosòfiques, com ara la l'ètica i la metafísica. També es pot abordar des d'una perspectiva més àmplia en filosofia moral i filosofia de la relació humana.

La importància de preguntar sobre aquest tema rau en la seva relació amb la fragilitat humana. Com a humans, som emocionalment vulnerables, i sovint ens aferrem a passions i desitjos momentanis i fugaços que segurament no duren per sempre, però per a ratos aquest sentiment ens fa sentir imparables i ens creiem que a lo millor el que sentim pot durar per a sempre i ser etern. Això planteja la qüestió de si podem superar la nostra vulnerabilitat emocional i desitjar un amor més transcendent i durador.

Plató va ser un dels primers filòsofs a parlar del concepte "amor" Va viure a Atenes durant l'època grega antiga (427 aC al 347 aC). Plató creia que l'amor és una força que pot guiar les persones a comprendre la veritat i la bellesa. Creia que el veritable amor era el desig de conèixer i posseir la pròpia bellesa i perfecció, un amor que trascendía al simple amor físic. La seva perspectiva es basa en la idea que l'amor és un camí cap a la saviesa i la veritat a través de la filosofia, no només una atracció romàntica o física.