ÉS L'ENYORANÇA UN SINÒNIM DE FRAGILITAT QUE FA QUE NO PUGUIS VEURE LA VIDA DE LA MATEIXA MANERA QUE ABANS D'UNA PÈRDUA?

Anna Pedrosa López

La qüestió que proposo pot pertànyer a la branca metafísica. Aquesta branca estudia l'ésser i per tant intueixo que estudia també la mort relacionada a ell. Per això crec que pertany a aquesta branca ja que engloba els sentiments i el cicle de la vida de l'ésser. 

Jo em qüestiono si enyorança és sinònim de fregilitat ja que crec que enyorar a una persona estimada que, per qualsevol motiu no està amb tu, et pot fer sentir vulnerable. És a dir, quan estàs acostumat a tenir una persona que t'ajuda i te l'estimes al teu costat, un cop ella no hi és, segueixes fent accions per no oblidar-la i per no voler acceptar que ja no hi és (en el meu cas encara li pares la taula pel sopar). Em pregunto si això és ser fràgil o només tenir por a perdre-la més del que ja l'has perdut. A més a més de qüestionar-me si tot hi haver passat uns anys de la pèrdua pots recuperar l'alegria com abans de la mort. 

He fet recerca per saber quin pensador/a ha tractat sobre el tema de l'enyorança a partir de la pèrdua d'un estimat. He trobat doncs que el filòsof danés Søren Kierkegaard va tractar diferents temes i entre ells l'enyorança, la nostàlgia i la tristesa associada a la pèrdua. Es podria dir que l'enyorança i la nostàlgia poden ser vistes com una forma d'angoixa associada a la pèrdua tant de persones com d'experiències que ja no son presents.  Kierkegaard va abordar aquestes emocions i va considerar com influeixen en la manera com vivim la nostra vida.