EXISTEIX EL DOMINI DEL FORT SOBRE EL DÈBIL?

            

Mireia Martínez Campàs 

La qüestió que proposo l'emmarco entre dues branques de la filosofia, l'ètica, ja que parlo sobre les accions de l'ésser viu i la seva dimensió moral, és a dir, segons les teves accions pots esdevenir un ésser moral o amoral, hi aquestes decisions guiaran la teva vida. A la vegada veig trets identificatius de la filosofia política, qüestionant el significat de la llei sobre la igualtat dels éssers i la naturalesa de les diferents formes d'organització política.

Tracto de qüestionar la relació que s'estableix entre la moralitat que té l'ésser de definir-se com a únic i poderós, ja sigui per una llei de supervivència natural o per una lluita contra la debilitat que té l'esdevenir humà. Sobretot en una societat de constant enfrontament entre situacions en les quals cal escollir amb esperit crític, si és lícit ser el més fort o no, deixant el feble en una fragilitat constant. També em pregunto, si és natural aquesta llei que ens fa qüestionar les conductes morals dels éssers vius; és necessari adquirir-les per a poder deixar de ser, uns més poderosos que els altres?, o potser és per tenir ben allunyat aquest sentiment de fragilitat?. En últim lloc, ens podríem  plantejar si és una manera d'organització política, tant en el món animal com en l'humà per poder conviure en societat.

Diferents filòsofs han tractat sobre la llei del més fort, del domini d'aquest sobre el dèbil, al qual jo he enllaçat amb el tema que ens ocupa, la fragilitat. Entre alguns pensadors, em quedo amb Càl·licles, descrit en el diàleg platònic (Gòrgies), com un jove estudiant de filosofia (sofista), aquest filòsof grec, va viure a finals del segle V i es va fer famós per la seva defensa del dret natural. Ell en aquest discurs, defensa la posició d'un amoralisme oligàrquic, partint de la base que en la natura el fet més normal és que el més fort domini els dèbils, arribant a la conclusió que resultaria injust per part dels dèbils (fràgils), resistir-se a aquesta "llei o dret natural", on diu que el mascle dominant marca el seu territori per aconseguir la submissió del grup, sense tenir en compte les necessitats dels més febles. La filosofia descrita en aquest diàleg va servir d'inspiració a filòsofs posteriors com Friedrich Nietzsche.