L'AUTOEXIGÈNCIA ENS CONSUMEIX?

                                                   Tamara Shahnazayan Movsisyan

La pregunta que he decidit escollir per qüestionar pertany a la branca de l'Ètica, ja que es dedica a l'estudi del comportament humà i les qüestions morals, amb un caràcter valoratiu. És per això, que l'autoexigència es pot explorar des de la perspectiva de la responsabilitat moral i el deure envers un mateix. A més, el seu estudi fa abordar la qüestió de com les persones es posen a elles mateixes expectatives i com aquestes, afecten el seu benestar.

El que tracto de qüestionar amb aquest tema, és que l'autoexigència i la fragilitat tenen molt a veure i que són similars. Per començar, quan ens posem expectatives excessives i imposem una pressió constant sobre nosaltres mateixos per aconseguir un rendiment perfecte, podem arribar a sentir-nos fràgils. Aquesta autoexigència excessiva ens pot portar a l'estrès, l'ansietat i la inseguretat, creant una fragilitat emocional i psicològica.  En molts casos, l'autoexigència i la fragilitat poden entrar en un cercle viciós. Les persones es poden posar expectatives excessives i consumidores, que les pot conduir a sentir-se fràgils quan no les aconsegueixen. Aleshores, responen a aquesta fragilitat amb més autoexigència per tractar de compensar la seva inseguretat. Patir aquest cercle pot ser insostenible i tenir conseqüències negatives per a la salut mental i emocional. En conclusió, la importància i el valor de qüestionar-se això, és que ens fa ser més conscients de com aquestes dues dinàmiques poden afectar a la salut mental. Per tant, és important trobar un equilibri que sigui saludable entre l'autoexigència i la mateixa fragilitat pel benestar personal.

Alguns dels pensadors que han tractat aquest tema i que he trobat, han estat, d'una banda, Immanuel Kant, un filòsof de l'ètica, que va escriure sobre la idea de la moralitat i del deure. La seva obra "Crític de la raó pràctica", explora com els humans podem establir les nostres pròpies obligacions i expectatives morals, i la importància de l'autoexigència en la nostra presa de decisions morals. I, d'altra banda, també he trobat l'Albert Camus, un filòsof que va escriure sobre "el sentit de l'absurd" i com les persones poden sentir la pressió de l'autoexigència en un món indiferent i que, aparentment és absurd. Un exemple d'aquesta reflexió és la seva obra anomenada "El mite de Sísif".