PER QUÈ LES PERSONES QUE SEMBLEN MÉS FORTES SON DE LES MÉS DÈBILS?

Adrià Gragera Ramisa

Jo penso que la qüestió que he escollit pertany a la branca de l'ètica, tot i que m'ha set molt difícil triat una branca perquè es un tema molt obert, es a dir, no es concret, i per això es molt difícil associar-lo amb una branca de la filosofia. En conclusió la branca que està més relacionada amb la meva pregunta seria l'ètica.

El que tracto d'aconseguir amb aquesta pregunta és el fet que hi ha moltes persones que no els agrada parlar dels seus sentiments, es a dir, si tenen algun problema no li expliquen a ningú i s'ho guarden per ells mateixos. Fer això es una cosa molt dolent perquè si no expliques els teus problemes a ningú i t'ho guardes per a tu mateix al final, no explicaràs res a ningú i ningú et podrà ajudar. 

La meva pregunta es pot entendre malament, quan dic les persones que semblen més fortes no em refereixo de força, sinó que algú que sempre està feliç passi el que passi potser en el fons no està tan feliç com sembla, i el fet de no explicar-ho a ningú, fa que no puguis saber si està bé o malament aquella persona.

Per acabar, trobar un pensador el qual hagi estudiat un tema relacionat amb el meu es algo molt difícil de trobar, tot i que hi ha molts pensadors/filòsofs que han parlat de temes relacionats amb la fragilitat o més ben dit amb les fortaleses i debilitats, m'ha set molt difícil trobar-ne un. 

El filòsof que he trobat que més hagi parlat sobre un tema relacionat amb la meva pregunta és Michel Foucault, aquest pensador va argumentar que les persones podrien semblar més fortes quan s'adapten o conformen a les normes i les estructures de poder dominants, encara que això podria ser una forma de debilitat disfressada. El que pensa aquest pensador no es exactament el que jo em preguntava amb el meu dubte, però es el que més si acosta.