PERQUÈ ENS FA POR LA MORT?

Àlex Blazquez

Primer de tot crec que pertany a la metafísica pel fet que es qüestiona i intenta esbrinar tot el que comporta la mort més enllà del que es pot estudiar. Pretén comprendre i estudiar els orígens i les causes de totes les coses; d'altra banda, també es pot dir que la qüestió té un punt reflexiu epistemològic, on intentem conèixer i aprofundir en la por, el perquè d'aquesta i com ens afecta.

Considero que hem de ser lliures a l'hora de parlar, reflexionar i qüestionar-nos aquest tema; sempre que ho fem ens ve un nus a la gola. Quan s'intenta parlar-ne, s'evita i es té un respecte al significat de la paraula mai vist en cap altra; sentim por a la mort i tot el relacionat, sentim por del que és inevitable. Per això em pregunto: i si potser no ens fa por morir, sinó, saber que algun dia morirem?.. Pensar que tot el que ha passat, el que està passant i el que ens passarà algun dia s'acabarà, ens inquieta. 

Respecte a la qüestió la fragilitat la relaciono amb la mort per la sensació i com ens sentim a l'hora d'afrontar una defunció propera; ens sentim dèbils, fràgils i abatuts, com si fóssim un vidre trencat. Alhora aquesta pregunta ajuda molt a l'hora de valorar el que tenim i ser menys fràgils mentalment, la mort dona un sentit a la nostra existència i la por a aquesta no ens farà evitar-la.

Un dels pensadors que va tenir el valor de pronunciar-se davant la mort va ser Epicur, filòsof pensador del segle III aC, pronunciava que la veritable finalitat de la vida és el plaer, aquest corrent consistia a cercar el plaer i evita el dolor. El líder i creador de l'Epicureisme davant el seu discurs hedonista, deia el següent: "Quan nosaltres estem vius, la mort no està present, i quan ella està present, nosaltres ja no hi som; per tant, perquè preocupar-nos?" Aquesta idea d'Epicur justifica que sentir por per la mort és incongruent i innecessària, és a dir, si fóssim hedonistes, en comptes de preocupar-nos intentaríem trobar-hi tots els plaers que comporta aquesta situació.