QUANT DURA UN INSTANT?

Marina Torrent Bonilla

La qüestió filosòfica que proposo pertany a la branca de la metafísica, ja que aquesta és l'encarregada de l'essència o fonament de la realitat. Com que la meva pregunta tracta sobre la memòria i, en part, del temps, forma part d'aquests fonaments de la realitat.

Amb aquesta pregunta em plantejo si realment l'ésser humà és capaç de recordar les experiències que viu dia a dia, sobretot els petits instants que de tant en tant un recorda i el fan somriure. Personalment, crec que aquests moments solen ser breus i el que els fa únics és que no es repetiran, però viuran sempre en la nostra memòria. Tot i que hi ha un problema. Un no sap si sempre el serà capaç de recordar o si el recordarà per sempre. És a dir, no sabem si serà un moment més en les nostres vides que podrem reviure amb més o menys nostàlgia o si allò serà tan important com per marcar-nos tota la vida. Així mateix, tampoc sabem si any rere any aquell record s'anirà tornant borrós fins al punt de desaparèixer de la nostra memòria, això és el que fa fràgil cada moment, el fet de no saber fins quan existirà el seu record.

El filòsof francès Henri Bergson va tractar el tema de la memòria en el seu llibre Matèria i Memòria. Ell afirmava que existeix una relació ment-cos, dient que la memòria recull i conserva tots els aspectes de l'existència i que el cos (el cervell) ens permet reviure aquests records. La seva concepció de memòria era completament nova, ja que segons ell no anem de present a passat, sinó del passat al present. En altres paraules, no anem de la percepció al record, sinó del record a la percepció. Deia també que el cervell no és l'òrgan encarregat d'acumular el pensament i la memòria sinó que és l'eina que ens permet transformar els records en moviments, enllaçant així el psíquic amb el corporal.