REPRIMIR-SE ÉS UNA MOSTRA DE VULNERABILITAT?

Gemma Pujol Vila 

Per mi aquesta pregunta filosofica podria ser considerada dins de la branca de l'ètica. Per definició reprimir-se significa parar de fer una cosa que volem fer per un motiu en concret. Per tant, el fet de parar o no parar entra en conflicte amb l'ètica, el motiu per qual parem ja sigui per encaixar o per no voler ressaltar sobre la multitud, és una qüestió moral. Per mi, justament l'ètica és la branca que analitza les qüestions morals i valors, juntament amb la influència de les emocions en les accions i presa de decisions de cada individu. Per això, crec que és la branca que més s'adapta a la qüestió filosòfica inicial.

El que tracto de qüestionar amb aquest tema és que existeix una relació entre les emocions i la fragilitat. Generalment, mostrar emocions pot fer-te vulnerable en el sentit de que exposant els teus sentiments, estàs davant de la possibilitat de ser comprès, acceptat o rebutjat per altres. És per això que s'acostuma a evitar expressar aquelles emocions negatives que poden mostrar una debilitat. Així que, per no passar per no mostrar-nos vulnerables intentem encaixar en un ideal de persona format per la societat, de manera que ens reprimim emocionalment per no destacar ni positiva ni negativament. I és això el que he volgut mostrar amb aquesta imatge; és un trencaclosques que representa la societat. Les peces fan referència a la intenció que tenim d'encaixar-hi amb la societat i les emocions, opinions i sentiments que reprimim per tal d'aconseguir-ho. La manca d'aquestes que causen els forats, signifiquen la moral i ètica de cada individu, que no es pot evitar i no podem reprimir sempre encara que això ens pugui fer sentir vulnerables.

He trobat dos personatges que han tractat de manera similar el tema de les emocions. El primer és Epictet, un filòsof grec que va escriure sobre l'ètica. Segons la moral estoica l'individu ha de saber conèixer quins fets són verdaders i en què es recolzen, de manera que no ens hem de deixar controlar per les emocions comunes, ja que no són part d'un comportament basat en la raó. També he trobat la teoria d'Epicur que basa la felicitat en el plaer, on s'és lliure de dolor i preocupacions, de pors com la mort, el judici, els Déus i el destí, ja que amb aquestes pors no es pot gaudir de la vida. Per últim, he trobat una frase de Sigmund Freud, que tot i ser un metge té un pensament filosòfic que s'adapta al sentit de la meva qüestió filosòfica. La frase és "Les emocions reprimides no moren mai, són enterrades vives i sortiran de la pitjor manera". Relacionant-la amb la meva explicació, significa que totes aquelles emocions considerades negatives que reprimim sempre acaben sortint a la llum de la manera menys esperada.