SÓN ELS DETALLS MÉS INSIGNIFICANTS ELS MÉS IMPORTANTS?

                                                                                                                                     Nina Roig

La imatge que presento, es relaciona amb la branca filosòfica de l'estètica, provinguda del grec "aisthetiké", que significa sensació o percepció.

Com podem observar, una libèl·lula blava ressalta al mig de la fotografia, juntament amb la branca i fulles en què s'arrepenja. La percepció que m'arriba és la de bellesa, bellesa dins la natura, dins un detall tan petit i insignificant com pot arribar a ser una libèl·lula. 

El que es planteja en aquesta imatge és la nostra concepció sobre la bellesa del que ens envolta. Sovint la gent, estressada amb la vida que porten, passen per alt el seu entorn, es tanquen en la seva feina i no paren ni un segon a respirar. 

Una de les virtuts que més estimo del meu ser és la de fixar-se sempre en els petits detalls, insignificants a ulls de moltes persones, però valuosos en els meus, i trobar bellesa en cada un d'ells. 

En aquesta mateixa imatge, veig a una libèl·lula, de reflexos blavosos com safirs enlluernada pel sol i alçada enlaire per les fulles, com un acte de prestigi. 

Tot això que no observem, aquests detalls minúsculs que ignorem són peces úniques d'art. Precisament per això és important preguntar-se, són els detalls més insignificants els més importants?

Un dels filòsofs que va parlar de l'estètica amb relació a la natura va ser Georg Wilhelm Friedrich Hegel. 

Ell deia que la bellesa de la natura es presenta successivament com:

regularitat, simetria i conformitat, harmonia.

La bellesa és la idea del que és bell: "... la quantitat governa la determinació de la forma purament exterior, mentre que al contrari, la qualitat determina la cosa en si en la seva essència interior… en la mesura es combinen ambdues".