TOTHOM ÉS FRÀGIL?

                                                                               Carla Estartús Vilas

1. Expliqueu i justifiqueu a quina branca de la filosofia pertany la qüestió que proposeu. (3-5 línies)
   

La fragilitat d'un individu pertany a la branca de la filosofia anomenada metafísica, perquè estudia l'ésser i els canvis que pot fer, a més a més parla sobre la ment i l'existència. Penso que és la branca adequada perquè experimenta l'ésser humà i els canvis que adquirim en ell quan tenim fragilitat o algun altre tema rellevant. 

2. Expliqueu què és el que tracteu de qüestionar i quina relació té amb la fragilitat. No heu de respondre a la pregunta, sinó explicar amb altres paraules què us esteu plantejant i mostrar la importància o el valor de preguntar-se sobre això. (7-10 línies)

Amb aquesta imatge, intento qüestionar si les persones estem tan bé com expressem. Penso que és molt important no enganyar a la gent del nostre voltant amb els nostres sentiments, si algun cop necessitem ajuda, l'hem de buscar o fer-la arribar a algú proper. Crec que la fragilitat és un sentiment de tristesa, com un trencament interior el qual tothom el pot patir ja sigui en l'àmbit amorós, familiar o personal, per la debilitat que pateix cadascú. De totes maneres, també penso que la fragilitat pot estar en els materials, com per exemple un got de vidre, però en el meu cas l'he enfocat cap a la fragilitat dels sentiments i interior. Per acabar, la relació que té la meva imatge amb la fragilitat és que moltes persones ens enganyen amb els seus sentiments, quan realment ho estan passant malament, per això hem de vigilar amb les nostres actituds cap als altres, siguin amics o familiars, ja que poden malinterpretar-ho perquè són fràgils.

3. Recerqueu i identifiqueu algun pensador/a que hagi tractat el tema sobre el qual us pregunteu. Procureu recollir amb claredat almenys un posicionament o idea d'un autor/a sobre el tema. (7-10 línies) 

He identificat el pensador francès Gilles Lipovetsky, el qual va parlar sobre la fragilitat en la societat. Gilles ens expressa que com més lliures som els individus i més lliures construïm la vida, més fràgils som. Per això mateix, manifestem ansietat, estrès, depressió, angoixa... A més a més, ens fa veure que la fragilitat és inevitable, tothom la té en algun aspecte. Per altra banda ell observa que quan la gent se sent malament, busca ser més fort, i molts cops ho fan amb l'espiritualitat, per exemple practicant yoga o meditant. Pensa que la societat liberal treu la seguretat i l'autoestima als individus, per això moltes persones són més fràgils i tenen problemes de salut.