En un lloc amb tanta vida, et pots sentir sol?

                           Pol Quintana Casadellà

He il·lustrat així la meva qüestió perquè aquest estiu he fet molt de senderisme per les muntanyes

i quan puges dalt d'una i veus l'immens paisatge que et rodeja, et trobes envoltat de tanta natura i
animals que et fa sentir com si no estiguessis sol, et sent molt tranquil, petit i acompanyat per la naturalesa,
tot i que no hi ha cap més persona.

La meva pregunta filosòfica pertany a l'antropologia, ja que aquesta s'encarrega d'estudiar la relació que tenen
els éssers humans amb el seu entorn natural i també investiga sobre la naturalesa i la condició humana.

L'interès que vaig tenir per fer aquesta pregunta filosòfica va ser quan vaig pujar dalt d'una muntanya i, vaig pensar que,
tot i que no hi ha ningú, et fa sentir acompanyat. En canvi, a la ciutat o llocs on hi ha molta gent, allà algú es podria sentir sol.
És contradictori, on no hi ha ningú, no et sents sol i, en canvi, a vegades, on hi ha molta gent, et pots sentir ben sol.

En un món on convivint tants d'éssers vius junts, sigui en una societat o dalt d'una muntanya, alguna persona, en algun moment,
s'ha pogut sentir sol, tot i que hi ha milers de milions d'éssers vius. Així, no és el mateix, que algú vulgui estar sol, que no pas qui se
sent sol sense voler-ho. He llegit que els filòsofs diuen que si estàs sol sense voler-ho, no és res negatiu, ja que pots aprofitar per
coneixe't a tu mateix. Això està bé, però és trist que algú se senti així.