ÉS EL PATIMENT IMPORTANT EN EL CREIXEMENT HUMÀ O POT HAVER-HI DESENVOLUPAMENT PERSONAL SENSE DOLOR?

ÉS EL PATIMENT IMPORTANT EN EL CREIXEMENT HUMÀ O POT HAVER-HI DESENVOLUPAMENT PERSONAL SENSE DOLOR?

Shulei Wang

He il·lustrat la meva qüestió d'aquesta manera perquè els arbres representen la vida, el creixement i l'evolució. Igual que els éssers humans, els arbres també passen per diferents etapes, incloent-hi les adversitats com les tempestes i el mal temps que podrien simbolitzar el dolor o el patiment. L'absència de llum indica la tristesa que les persones senten quan no queda més esperança. Tot i que podem estar passant pel pitjor moment de la nostra vida, hem de continuar avançant i aprenent dels nostres errors. 

La pregunta plantejada està relacionada amb l'ètica i amb l'antropologia filosòfica. L'ètica intenta donar resposta a les accions humanes, permet distingir entre el bé i el mal, el correcte i l'incorrecte o el just i l'injust. L'antropologia filosòfica també té vinculació, ja que busca comprendre què ens defineix com a éssers humans.

Es pot vincular amb l'existència humana i el sentit de la vida. Sempre hi haurà obstacles presents, i per molt que costin, haurem de fer front a cada un d'aquests per continuar evolucionant. L'existència depèn de nosaltres, és a dir, la capacitat de les persones per sobreposar-se a les adversitats. Al llarg de la nostra vida, haurem d'intentar guanyar moltes lluites. Això comportarà molta implicació, però el conjunt de batalles ens farà encara més forts. Hem de procurar no caure, i si caiem, ens hem d'aixecar per desenvolupar més habilitats i fortaleses. Quan ens rendim, perdem l'oportunitat d'aprendre de les nostres experiències. 

Considero que el patiment és molt necessari per trobar el sentit a la vida i a desenvolupar-se com a humans. No rendir-se és una font de motivació que dona sentit a tots els esforços i sacrificis, fins i tot quan el camí es torna difícil. 

Moltes vegades, sentim que ens quedem estancats en la mateixa situació, sigui per traïcions o problemes. Aleshores, ens converteix en presoners de la tristesa perquè estem atrapats en una situació en què res millora per més que donem el millor de nosaltres, i continuarà fent mal fins que el temps ens farà oblidar les nostres penes. 

El fracàs forma part del procés d'evolució per superar reptes i adquirir més confiança i seguretat per gestionar millor els nostres problemes. No podem abandonar el que hem començat, hem de continuar avançant fins a arribar a la meta. En moltes ocasions, el moment en què estem a punt de rendir-nos és quan més a prop estem d'assolir els nostres objectius. Fins i tot en els dies més foscos, hi ha llum al final del camí. Cap dolor és etern, i cada situació és una lliçó més per aprendre. Per molt llarg que sembli el camí, sempre hi ha una sortida.