ÉS LA INFANTESA EL FACTOR MÉS FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOSTRA PERSONALITAT?

                             

                                                                       Aitana Alberich Borrego     

    

Aquesta imatge, a simple vista deixa veure que es parla considerablement d'infants, però, i amb la construcció personal? Bé, he decidit partir des de l'experiència, ja que jo i la meva germana som de la mateixa mare, però diferent pare, la qual cosa fa que ella i jo passem molt de temps separades, i tot i tenir ''la mateixa sang'' i haver estat juntes per molt de temps, hem crescut en uns entorns molt diferents. Ella a simple vista amb altra gent és una mica impacient, amargada i tallant, mentre segons la meva família jo soc més tranquil·la, modesta i generosa. Aquests trets podrien ser la conseqüència del tracte que ens han donat a cadascuna, a ella amb sobreprotecció i més amanyagada i a mi com a un exemple per a ella.

Tal qüestió pertany tant a la metafísica com a l'antropologia filosòfica. Ja que cerca criteris per determinar un aspecte de la nostra existència i també és una pregunta que està molt connectada amb les relacions amb el nostre entorn durant la construcció de la personalitat.

És una pregunta curiosa, ja que tots els humans hem de passar per un període en el qual ens construïm com a persones, i se sol donar en l'adolescència, per acabar de polir segons quins aspectes com els nostres gustos definitius, el camí que volem prendre en els estudis, les primeres relacions amoroses, etc.

Però realment, durant la infància experimentem les nostres primeres sensacions en tot, i determinem que ens agrada i que no. De la mateixa manera, el nostre entorn és el que determina la nostra infància en la major part i és la que pot fer que en l'adolescència tinguem un canvi més o menys radical.

La infantesa és en evidència un factor fonamental en l'ésser humà per construir la nostra personalitat, ja que és quan som més volàtils, és a dir, experimentem noves coses i segons com les coneixem en un principi podem arribar a tenir la mateixa reacció tota la vida, com és amb el menjar, les pors, els hàbits… De forma que és un moment crucial, i ja és dit que els nens aprenen més fàcilment de petits per aquest mateix motiu. I per si hi ha dubtes, parlo de la infància com un factor en comptes d'una etapa, perquè com diu Walter Kohan, un filòsof actual especialitzat en educació, més que una etapa, la infància és una forma de consciència, de la qual he estat parlant en tot aquest text.