És la soledat la forma de pau, o de l'angoixa?

                                                                                                Èrika Quiles Jordan

1-

La pregunta que poso en qüestió és: És la soledat la forma de pau, o de l'angoixa?

He il·lustrat la imatge així, ja que em sembla un clar referent a la meva pregunta, vaig fer aquesta fotografia un dia passejant per la muntanya amb la meva mare, a un noi que estava sol, fins que jo vaig arribar, llavors em va semblar una fotografia molt bonica, i ara m'ho continua semblant. Recordo que vaig pensar que potser li agradava estar sol o ara, reflexionant, potser no tenia ningú amb qui passejar.

2-

La pregunta es relaciona amb l'antropologia filosòfica, ja que aquesta s'encarrega de reflexionar sobre la naturalesa humana i com vivim diferents experiències, com ara la qüestió plantejada, la soledat, que pertany a l'essència humana i les relacions tant naturals, com culturals que ens caracteritzen com a persones.

També busca relacionar les diferents ciències per explicar una qüestió complexa com aquesta, i intentar comprendre millor l'ésser humà .

3-

La pregunta sobre si la soledat és pau o angoixa és interessant perquè ens parla d'una paraula que moltes vegades conté aquests dos significats, un o cap a la vegada.

I en un món on pràcticament estem obligats a establir contacte amb altres persones, referint-nos també al món actual i a la tecnologia, ara més que mai estem lligats als demés per una raó o altra. I així també la soledat s'ha tornat un terme encara més relatiu i estrany perquè tot i estar sols, sempre estem connectats, ens agradi o no. I és un tema important a parlar, ja que moltes vegades no la tenim en compte o senzillament se'ns dificulta. Plantejar-nos si la soledat ens fa sentir a gust o ens provoca malestar, ens ajuda a entendre'ns millor, com ens afecta estar sols, i com ens relacionem amb nosaltres mateixos i potser així també millorar la relació amb les altres persones.

4-

Crec que la soledat pot formar part dels dos significats, en la meva opinió, tot depèn de la persona o de la situació, hi ha molta gent que tot i estar en companyia, se senten soles, o molta gent que, quan està sola, no s'ho sent. Hi ha moltes variants de la soledat, és una branca molt oberta i extensa on la ment juga un paper molt important. Hi ha gent que li agrada estar sola perquè moltes vegades necessiten descansar o sentir-se en calma. En canvi, altres persones se senten malament quan estan soles, especialment si no ho han triat, o no ho prefereixen i això els pot provocar el sentiment anteriorment comentat, l'angoixa. Per això, crec que la soledat pot ser bona o dolenta segons com la visqui cada persona.