I si el fons del mar és la veritable terra, on viuen altres espècies semblants a nosaltres, i ells ens perceben com el seu fons marí?

    

Carolina Gil

He il·lustrat així la meva qüestió així amb aquesta foto que he fet aquest estiu a Nova York perquè es veu el mar, que sembla infinit i l'estàtua de la llibertat, i si sota l'estàtua, o sota el vaixell, milers de metres avall hi ha un altre món amb espècies com nosaltres preguntant-se si hi ha alguna cosa sota el mar que per nosaltres és l'exterior on fem la nostra vida normal? 

Aquesta qüestió pertany a l'àrea de la metafísica i epistemologia, per part de la metafísica, és una qüestió que es planteja quina és la realitat, en aquest cas si el mar és real o si és una porta cap a un altre món. D'altra banda, hi ha la part d'epistemologia, ja que reflexiona sobre la naturalesa i el nostre propi coneixement i, tenim tot el coneixement del fons del mar? La resposta és no, i per això podríem arribar a plantejar-nos una possibilitat sobre el fons del mar i els seus misteris, i no descartar el que estic proposant dins la pregunta. 

La pregunta formulada per a mi té un gran interès, ja que el mar sempre ha estat un misteri, com arriba tanta aigua, com floten les coses i què hi ha sota el mar, al fons. Aquesta qüestió fa pensar en el nostre coneixement, el desafia i posa a prova tots els experiments i investigacions que s'han fet fins a l'actualitat. La pregunta fa que costi respondre-la i ens formulem noves qüestions com "què és la terra i què és el mar" i que es fomenti la nostra curiositat sobre tot el desconegut. 

Primer de tot, penso que encara tenim la ment molt tancada, el món és molt més gran i ampli del que nosaltres podem arribar a imaginar o a conèixer, i té molts de misteris. La idea que hi hagi espècies com humans sota el mar fa pensar, i jo no descartaria aquesta opció, ja que no hem explorat ni el 5% del mar, pot haver-hi de tot. 

La nostra percepció de realitat i existència és diferent en depèn a quina persona i quines experiències hagi tingut. La meva consideració raonada seria que hauríem de començar a pensar més enllà del que fem, i imaginar altres situacions per molt estranyes o irreals que semblin perquè, què és l'irreal? No ho sabem. La part que nosaltres diem "exterior", on fem la nostra vida, no és ni 1 quart de la terra i amb sort en coneixem la meitat. Així que, pot haver-hi de tot, el que ens imaginem i el que no podem ni volem pensar. 

Carolina Gil 1b23