REALMENT ÉS CERT QUE SI VOLS POTS?

Jana Guillamet

A la meva fotografia es pot observar una persona sobre una muntanya que l'ha pujat, però no pot continuar pujant muntanyes com ho feia, per qualsevol raó, però té moltes ànsies de pujar-la. Vol veure quin és el paisatge des del cim de la muntanya i quina és la sensació que et provoca aconseguir arribar al cim i tenir aquesta satisfacció. Encara serà com quan ho podies fer?, com et sentiràs?, com reaccionaràs?, canviarà alguna cosa?, milloraràs?...

La branca que crec que estudia aquesta pregunta és l'antropologia filosòfica, perquè estudia l'essència de la naturalesa humana i la condició humana. Intenta unir aportacions de les diferents ciències per definir i caracteritzar l'ésser humà.

Crec que aquesta pregunta és molt freqüent, ja que tothom té uns impediments o uns altres (siguin lesions temporals o alguna lesió permanent). Quan no pots fer una cosa encara tens més ganes de fer-la, si la proves potser encara et fa més mal, i si no la fas et quedes amb les ganes. Però si ho has provat i no ho pots fer, almenys ho hauràs provat. I sabràs si t'agrada o no. El meu interès sobre aquesta qüestió és que jo ho he viscut i entenc la frustració que és no poder fer una cosa que abans podies fer i t'agrada.

És una pregunta difícil de respondre, perquè certament no hi ha una solució exacta, però l'únic camí que veig és anar treballant amb els teus impediments fins que només sigui cosa del passat i ho recordis com un record més (dolent però un record), no rendir-te ni perdre l'esperança. Per moltes contradiccions que et diguin treballa-ho i no perdis la fe. Demana ajuda si és necessari i passa-t'hi el temps que et calgui. Sí que és veritat que depèn del que tinguis no ho podràs deixar el passat, però si no ho intentes, no sabràs mai si tu també ho podies deixar el passat o no. I sobretot prova el que t'han dit que no pots fer si no ho proves no ho sabràs mai.