Si ningú no pogués recordar el passat, continuaríem sent les mateixes persones?

                                                                                                                                                                                  Lola Lenarduzzi

1. He escollit un llibre amb pàgines en blanc perquè simbolitza la idea d'un passat que no es pot recordar. Això crea la sensació que la vida d'una persona no està escrita, o que les seves experiències s'han esborrat, deixant una sensació de buit que posa en dubte la seva identitat.

2. Aquesta pregunta pertany a l'àrea de l'antropologia filosòfica, perquè tracta sobre què ens fa ser persones i com es construeix la nostra identitat. També es pot relacionar amb l'epistemologia, ja que aquesta àrea reflexiona sobre el coneixement, incloent-hi la memòria, que és fonamental per a entendre com ens coneixem a nosaltres mateixos i el nostre passat. La pregunta explora si, sense la capacitat de recordar, continuaríem sent les mateixes persones, un tema central tant per a l'antropologia filosòfica com per a l'epistemologia.

3. La qüestió és interessant perquè ens obliga a pensar sobre què ens fa ser qui som. Si les nostres experiències i records desapareixen, ¿som encara les mateixes persones? Això té rellevància perquè moltes vegades definim la nostra identitat en base al passat, i la idea que podem ser algú completament diferent sense aquests records.

4. Personalment, crec que la memòria té un paper fonamental en la construcció de la nostra identitat, però no ho és tot. Les nostres accions i decisions del present també defineixen qui som, però sense records, perdríem el context necessari per entendre'ns a nosaltres mateixos. Si ningú recordés el passat, crec que continuaríem sent persones, però molt diferents. Ens faltaria aquesta part que ens dona una continuïtat i una història personal, i per tant, la nostra identitat seria molt més difusa o canviant.